buff!
Ara m'adono que en una setmana es poden viure una infinitat de coses. Tractaré d'explicar-ne alguna.
Després d'un brillant més de despedides i més despedides, en que em vaig adonar de moltíssimes coses, vaig agafar l'avió que via Londres, em va portar a Rio. No parlaré de lo malament que es menja ni del fred que es passa a bord del 747 que va creuar el xarco, jeje
Bé, és en sobrevolar BRASIL quan et comences a fer una idea de lo immens que és tot, i quan dic tot és tot. Les distàncies, els edificis, les platges, les diferències entre rics i pobres, la injustícia, els arbres, les flors, els insectes... tot!
En general, hi ha molt mala premsa sobre la ciutat. A mi, m havien advertit dels robatoris i alts índex de violència, aixi que el primer que vaig demanar al primer brasiler que vaig conèixer va ser si el meu alberg estava en una zona segura, jejej més val saber-ho pero ara m'adono que estava ple de pors, jeje La pura ignorància.
L'alberg estava a la part més alta d'un un carrer empinadíssim al fons del Barri de Copacabana.
Una desena de metres per sobra de l'alberg, comença la floresta (un entremig entre bosc i selva), d'una riquesa natural altissima, tenint en compte que es troba tocant a la ciutat. Un centenar de metres més amunt, obrint-se pas a la muntanya, una de les omnipresents Faveles que rodejen la majoria de poblacions del brasil, en especial, d'aquesta zona.
Les faveles són barris sovint sense enllumenat i clavegueram, habitades per milers i milers de persones. Tansols en l'estat de Rio, es calcula que gairebe 10 milions de persones viuen en aquests barris. N'hi ha mes de 600 en el mateix estat de Río. En la seva majoria són immigrants del nord est del país que fugint de la sequera, la precarietat i la pobresa van emigrar (i continuen fent-ho) a la zona més rica del país (a les ciutats de Rio i Sao Pablo), que no els va oferir el treball digne que tant buscaven. El 60% dels treballadors de Rio treballen en negre, en la seva majoria buscant-se la vida com poden pels carrers de la ciutat. Realment, en veure tot això, un no es queda indiferent i sorgeixen un munt de contradiccions, però d'això ja us en parlaré més endavant;
Visitar Rio es interessant, però no més que qualsevol altra gran ciutat, a més, aquesta ciutat és més aviat magnificada pels seus interessos turístics. I queda molt lluny de la imatge de la "cidade maravilhosa", que tant es ven en els viatges turístics. Bé, sé que eren els primers dies, però, no em va agradar sentirme com un dòlar amb potes a les platges d. Ipanema i copacabana, probablement les dues platges més concorregudes i famoses del món. Ah, i si rio es una de les ciutats més visitades a nivell mundial, el punt de visita estrella és el corcovado, La figura del Jesucrist a 710 metres per sobra la ciutat. Si, es molt bonic, pero us dire que enlloc de disparar fotos a la bellesa de la ciutat, vaig disparar-les compulsivament contra el grapat de turístes ridículs que la visitaven. Realment, un se sent molt estrany al seu costat.
Després d'estar un parell de dies, d'adaptació al país i al seu idioma, més difícil del que em pensava degut a la seva pronunciació, vaig decidir anar uns 400km al sud oest, a preciosa zona de Trinidade i Paraty, envoltada per selva i mar, i antiga zona rica en la História: Primer van ser els indígenes, que només van poder ser expulsats premeditadament a causa de malalties europees. Més tard els Pirates, que van fer d'aquest racó de món la seva guarida i finalment, una zona de transport de rics minerals, que va impulsar-ne l'arquitectura colonial. És increíble observar la platja rodejada de muntanyes de floresta o petita selva. Aqui, com comentava, tot és molt i molt gran. Buscant una picina natural, ens vem endinsar per la floresta, plena de sons i colors. Un autèntic plaer. Si bé l'entorn era immillorable, em vaig veure rodejat de 4 alemanys i un suis que tb parlava alemany, .... no vaig anar al Brasil per parlar anglès i prescindir de la realitat del país, aixi que Adios muy buenas!
Vaig abandonar la zona dirigint-me a la colonial Paraty; Passejant el vespre per aquesta vila, tot és realment molt pintoresc. En aquests carrers cobren vida colors, olors i sons, generalment de bossanova, que s'escolta cada nit als bars de Cruos (blancs).
Avui, després de passar per la ciutat industrial d'angra dos reis, m'he desplaçat cap a la zona d'arraial do cabo, on demà visitaré unes platges precioses, d'aigues cristalines rodejades de dunes. Pot ser realment increíble.
Pel que fa a les fotos,
no és fàcil disparar els primers dies; primer s'han d'absorvir moltes coses. Tot arribarà. Motius fotogràfics no en falten! jeje A més, hi ha moments que he preferit anar lliure de càmeres i despreocupar-me que estar-ne pendent.
De fet, ja m'he allargat prou, aixi que, ja us aniré explicant,
una forta abraçada,
des del país dels colors i els sabors,
petons,
uri
Ara m'adono que en una setmana es poden viure una infinitat de coses. Tractaré d'explicar-ne alguna.
Després d'un brillant més de despedides i més despedides, en que em vaig adonar de moltíssimes coses, vaig agafar l'avió que via Londres, em va portar a Rio. No parlaré de lo malament que es menja ni del fred que es passa a bord del 747 que va creuar el xarco, jeje
Bé, és en sobrevolar BRASIL quan et comences a fer una idea de lo immens que és tot, i quan dic tot és tot. Les distàncies, els edificis, les platges, les diferències entre rics i pobres, la injustícia, els arbres, les flors, els insectes... tot!
En general, hi ha molt mala premsa sobre la ciutat. A mi, m havien advertit dels robatoris i alts índex de violència, aixi que el primer que vaig demanar al primer brasiler que vaig conèixer va ser si el meu alberg estava en una zona segura, jejej més val saber-ho pero ara m'adono que estava ple de pors, jeje La pura ignorància.
L'alberg estava a la part més alta d'un un carrer empinadíssim al fons del Barri de Copacabana.
Una desena de metres per sobra de l'alberg, comença la floresta (un entremig entre bosc i selva), d'una riquesa natural altissima, tenint en compte que es troba tocant a la ciutat. Un centenar de metres més amunt, obrint-se pas a la muntanya, una de les omnipresents Faveles que rodejen la majoria de poblacions del brasil, en especial, d'aquesta zona.
Les faveles són barris sovint sense enllumenat i clavegueram, habitades per milers i milers de persones. Tansols en l'estat de Rio, es calcula que gairebe 10 milions de persones viuen en aquests barris. N'hi ha mes de 600 en el mateix estat de Río. En la seva majoria són immigrants del nord est del país que fugint de la sequera, la precarietat i la pobresa van emigrar (i continuen fent-ho) a la zona més rica del país (a les ciutats de Rio i Sao Pablo), que no els va oferir el treball digne que tant buscaven. El 60% dels treballadors de Rio treballen en negre, en la seva majoria buscant-se la vida com poden pels carrers de la ciutat. Realment, en veure tot això, un no es queda indiferent i sorgeixen un munt de contradiccions, però d'això ja us en parlaré més endavant;
Visitar Rio es interessant, però no més que qualsevol altra gran ciutat, a més, aquesta ciutat és més aviat magnificada pels seus interessos turístics. I queda molt lluny de la imatge de la "cidade maravilhosa", que tant es ven en els viatges turístics. Bé, sé que eren els primers dies, però, no em va agradar sentirme com un dòlar amb potes a les platges d. Ipanema i copacabana, probablement les dues platges més concorregudes i famoses del món. Ah, i si rio es una de les ciutats més visitades a nivell mundial, el punt de visita estrella és el corcovado, La figura del Jesucrist a 710 metres per sobra la ciutat. Si, es molt bonic, pero us dire que enlloc de disparar fotos a la bellesa de la ciutat, vaig disparar-les compulsivament contra el grapat de turístes ridículs que la visitaven. Realment, un se sent molt estrany al seu costat.
Després d'estar un parell de dies, d'adaptació al país i al seu idioma, més difícil del que em pensava degut a la seva pronunciació, vaig decidir anar uns 400km al sud oest, a preciosa zona de Trinidade i Paraty, envoltada per selva i mar, i antiga zona rica en la História: Primer van ser els indígenes, que només van poder ser expulsats premeditadament a causa de malalties europees. Més tard els Pirates, que van fer d'aquest racó de món la seva guarida i finalment, una zona de transport de rics minerals, que va impulsar-ne l'arquitectura colonial. És increíble observar la platja rodejada de muntanyes de floresta o petita selva. Aqui, com comentava, tot és molt i molt gran. Buscant una picina natural, ens vem endinsar per la floresta, plena de sons i colors. Un autèntic plaer. Si bé l'entorn era immillorable, em vaig veure rodejat de 4 alemanys i un suis que tb parlava alemany, .... no vaig anar al Brasil per parlar anglès i prescindir de la realitat del país, aixi que Adios muy buenas!
Vaig abandonar la zona dirigint-me a la colonial Paraty; Passejant el vespre per aquesta vila, tot és realment molt pintoresc. En aquests carrers cobren vida colors, olors i sons, generalment de bossanova, que s'escolta cada nit als bars de Cruos (blancs).
Avui, després de passar per la ciutat industrial d'angra dos reis, m'he desplaçat cap a la zona d'arraial do cabo, on demà visitaré unes platges precioses, d'aigues cristalines rodejades de dunes. Pot ser realment increíble.
Pel que fa a les fotos,
no és fàcil disparar els primers dies; primer s'han d'absorvir moltes coses. Tot arribarà. Motius fotogràfics no en falten! jeje A més, hi ha moments que he preferit anar lliure de càmeres i despreocupar-me que estar-ne pendent.
De fet, ja m'he allargat prou, aixi que, ja us aniré explicant,
una forta abraçada,
des del país dels colors i els sabors,
petons,
uri
1 comentari:
Hola a totes!!!
Sembla que això del Brasil ha tingut un inici però dificilment tindrà fi. Què bé que vagis palpant amb tots els sentits tot això nou que se't presenta. Amb calma, però anar gaudint.
Des de una miqueta més al nord.
Dos petardos que t'estimen.
Publica un comentari a l'entrada