brasil es negre a Salvador de Bahia

Pocs racons m'han atret tant com el Pelourinho, el centre històric de Salvador de Bahia. Els esclaus africans desenbarcaven aqui per treballar al camp amb sucre, cafè o cacao; com a garimpeiros (buscadors d'or) o en la construció de la sobria i injusta arquitectura colonial. Avui, Salvador és plenament negra i africana. Aixi, el que la natura va distanciar amb la separació dels continents, l'esclavitud ho va tornar a ajuntar, aportant les arrels africanes a un brasil indígena i colonial. Al principi, els colonialistes portuguesos, prohibien i reprimien la cultura africana, que miraculosament s'ha mantingut en les arrels dels nordestins at ravés d'ocultacions d'aquesta en la cultura europea.

Així va néixer el Candomblé, una tradició religiosa que amaga en els sants católics, els déus
africans (orixas), i que és molt present a la ciutat de Salvador; o la Capoeira, originalment una eina de lluita contra l'esclavitud, amagada en una mena de dança, molt perseguida pels colonitzadors, que ha evolucionat fins als nostres dies amb una barreja de lluita, cultura, i música.

Així, el berimbau, instrument de corda utilitzat pels capoeiristes, era antigament utilitzat per advertir als practicants de que venia la cavalleria colonial, i avui en dia ha passat a ser un instrument bàsic de les Rodes de Capoeira.



I en passejar per Salvador, tot és ple de berimbaus, capoeira, percussió i música afrobrasilera, aquí un se sent realment ben aprop de l'Àfrica negra, rodejat de cossos perfectes, i moltes, moltes arrels. Per expemple, ara mateix, mentre escric, escolto al carrer, la redemption song de Bob marley sobre l'etern soroll dels djembes africans. A més, en caure la nit, els carrers enlloc de buidar-se s'omplen, i la música en directe s'escampa pel pelourinho.

Ahir al vespre vaig poder assistir a un concert gratuït de Jazz, que es va anar convertint en una festa afro-brasilera, inundada per balls sensuals que es movien en una cançó que el cantant havia compost:

Dona'm una abraçada, negre! Dona'm un somriure, negre! Perquè negre és la tristesa... Negre la LLibertat!