02-04-2006
Realment visitar Arraial do cabo va ser d'agrair per la vista!!! A més em va introduir més a la cultura i la llengua del país. És una zona que no deixa de ser visitada, però per fi, deixava enrera el turisme estranger més prepotent i irresponsable. Arraial, em va despedir amb una poètica posta de sol sobre l'atlántic!
Com sempre rumb al nord, he visitat la ciutat de Macaé, on he viscut un parell de dies. Volia visitar un missioner manresà que hi porta 40 anys, ajudant als més desafavorits. La intuició i l'escepticisme no em van fallar en aquest cas. Cert és que per la gent del barri suposa certa ajuda alimentaria i educativa, però el pes moralista de la religió i és molt present. A més, la comunitat (com diuen ells), es permet tota mena de luxes que contrasten amb l'entorn.
De totes maneres, vaig coneixer a dues grans persones en la meva estada a Macaé, la primera Burika, un home rialler de 60 anys que sempre que podia em portava a donar un volt pels voltants de la ciutat. La segona, el Dr.Carroso, un metge que combina medicina tradicional, oriental i noves tecnologies. És acupuntor, i combina el seu treball, amb la investigació i amb l'atenció en zones de "risc social". Realment un personatge, referent en la investigació i el tractament de l'esclerosi múltiple a nivell mundial.
A mitja tarda d'ahir agafava un autobús, que creuant tot l'estat d'Espirito Santo, i uns 800 kilometres més al nord, em portaria prop del petit poble on estic ara, Caravelas. He arribat a l'Estat de Bahia a quarts de 5, i m'ha rebut una estació plena de gent sense casa, dormint-hi i buscant-s'hi la vida. Molts tenien fred, molts tenien gana. Realment a mi, m'ha generat una sensació d'autorrebuig o contradicció brutal, sobretot a l'inici. Si, sóc un privilegiat, i en sóc ben conscient. Prometre escriure sobre això més endavant, quan tingui les coses més clares.
El trajecte fins al poble de Caravelas ha estat brillant. Esplenades de verda gespa, plenes de bestiar, es disputen el seu lloc amb la brutal Floresta tropical, i rius gegants d'aigua fent meandres. I al cel, sempre núvols i sempre Sol. És preciós veure el degradat que fa la humitat sobre la floresta, que es va perdent en la vista quan la pluja hi cau o la brisa la penetra. Els canvis del cel generen moltíssims canvis amb la llum que moldeja el paisatge, dominat pel VERD, de mil tons diferents.
{Diuen que Brasil és la terra del verd i del vermell. Lo de vermell per la terra, rica en no sé quin tipus de metall, i lo de verd per VERD! Un detall, tot i que la vegetació creix per tot arreu i amb molta esplendor, no és la terra (molt àcida) la que la nutreix en la seva majoria. Tansols el 20 % dels nutrients provenen del sól. L'altre 80 és pura matèria orgànica.}
L'ultima sorpresa en el paisatge me l'ha ofert la platja més propera a Caravelas. Sense saber amb que em trobaria, l'he anat a visitar. Us imagineu un mar de nuvols a l'horitzó sobre un oceà OCRE fins on abarca la vista? Així és la immensa platja de Caravelas! Un regal pels ulls (i per la càmera!). El riu, ple d'argiles, tenyeix les aigues de la mar, convertint-la en un ESPECTACLE!
Aixi que empapant-me de idiomes, paissatges, pobreses, proeses, carrers plens de colors, de músiques, de sucs, de mosquits i de ventiladors, ja començo a sentir aprop aquesta terra.
Una forta abraçada a tots,
Uri
Realment visitar Arraial do cabo va ser d'agrair per la vista!!! A més em va introduir més a la cultura i la llengua del país. És una zona que no deixa de ser visitada, però per fi, deixava enrera el turisme estranger més prepotent i irresponsable. Arraial, em va despedir amb una poètica posta de sol sobre l'atlántic!
Com sempre rumb al nord, he visitat la ciutat de Macaé, on he viscut un parell de dies. Volia visitar un missioner manresà que hi porta 40 anys, ajudant als més desafavorits. La intuició i l'escepticisme no em van fallar en aquest cas. Cert és que per la gent del barri suposa certa ajuda alimentaria i educativa, però el pes moralista de la religió i és molt present. A més, la comunitat (com diuen ells), es permet tota mena de luxes que contrasten amb l'entorn.
De totes maneres, vaig coneixer a dues grans persones en la meva estada a Macaé, la primera Burika, un home rialler de 60 anys que sempre que podia em portava a donar un volt pels voltants de la ciutat. La segona, el Dr.Carroso, un metge que combina medicina tradicional, oriental i noves tecnologies. És acupuntor, i combina el seu treball, amb la investigació i amb l'atenció en zones de "risc social". Realment un personatge, referent en la investigació i el tractament de l'esclerosi múltiple a nivell mundial.
A mitja tarda d'ahir agafava un autobús, que creuant tot l'estat d'Espirito Santo, i uns 800 kilometres més al nord, em portaria prop del petit poble on estic ara, Caravelas. He arribat a l'Estat de Bahia a quarts de 5, i m'ha rebut una estació plena de gent sense casa, dormint-hi i buscant-s'hi la vida. Molts tenien fred, molts tenien gana. Realment a mi, m'ha generat una sensació d'autorrebuig o contradicció brutal, sobretot a l'inici. Si, sóc un privilegiat, i en sóc ben conscient. Prometre escriure sobre això més endavant, quan tingui les coses més clares.
El trajecte fins al poble de Caravelas ha estat brillant. Esplenades de verda gespa, plenes de bestiar, es disputen el seu lloc amb la brutal Floresta tropical, i rius gegants d'aigua fent meandres. I al cel, sempre núvols i sempre Sol. És preciós veure el degradat que fa la humitat sobre la floresta, que es va perdent en la vista quan la pluja hi cau o la brisa la penetra. Els canvis del cel generen moltíssims canvis amb la llum que moldeja el paisatge, dominat pel VERD, de mil tons diferents.
{Diuen que Brasil és la terra del verd i del vermell. Lo de vermell per la terra, rica en no sé quin tipus de metall, i lo de verd per VERD! Un detall, tot i que la vegetació creix per tot arreu i amb molta esplendor, no és la terra (molt àcida) la que la nutreix en la seva majoria. Tansols el 20 % dels nutrients provenen del sól. L'altre 80 és pura matèria orgànica.}
L'ultima sorpresa en el paisatge me l'ha ofert la platja més propera a Caravelas. Sense saber amb que em trobaria, l'he anat a visitar. Us imagineu un mar de nuvols a l'horitzó sobre un oceà OCRE fins on abarca la vista? Així és la immensa platja de Caravelas! Un regal pels ulls (i per la càmera!). El riu, ple d'argiles, tenyeix les aigues de la mar, convertint-la en un ESPECTACLE!
Aixi que empapant-me de idiomes, paissatges, pobreses, proeses, carrers plens de colors, de músiques, de sucs, de mosquits i de ventiladors, ja començo a sentir aprop aquesta terra.
Una forta abraçada a tots,
Uri
1 comentari:
Ep Oriol,
són les 8 del matí i la meva jornada laboral tot just comença.
com casi cada matí repasso el email i faig una miradeta al viatge d'un company.
No saps les ganes que fas venir de escapar-se d'aquesta rutina i començar una aventura.
M'alegro de que et vaigi tot be i que disfrutis i absorveixis tantes coses.
Res una abraçada molt forta i canya fotogràfica.
Cuidat molt.
Marc Sixto
Publica un comentari a l'entrada