...avui he visitat l'associació curumins per segona vegada. Curumins lluita perquè els nens de carrer deixin d'anomenar-se així.
Així, els hi he plantejat la idea de fotografiar la realitat social.
...hagués sigut més fàcil si un equip de televisió espanyola no hagués passat uns mesos abans per la zona, cobrint la informació sense respectar els drets de ningú. Em donaran una oportunitat, i una vegada a la setmana els acompanyaré en el seu treball.
Al caure el dia, educadors i joves que viuen al carrer es troben al local de l'associació.
Realment la situació d'aquests nens és extremament dura, a part, el consum de crack entre ells és altíssim, així com també el treball i l'explotació sexual infantil. Provenen de famílies desestructurades, com desestructurada és la societat que els acull. Tenen por de la família i de la policia!
...així, els educadors es guanyen la confiança dels nens, així, els fan parlar, i com ho necessiten! Avui hem parlat de... drogues, família i.... "violència", apunta jorge, un d'ells: "hem parlat de la policia!" diu.
Parlant de violència, també avui he visitat un grup d'advocats i estudiants que es dedica a perseguir a tot aquell qui perjudiqui els drets dels adolescents. La policia i els grups de seguretat i tenen molt a veure. En els últims anys, tansols a Fortaleza desenes de nens han mort a les seves mans.
...i acabo amb dues històries...
1
sopem junts,
daniel, un d'ells diu que per engreixar-se s'ha de menjar lent,
perquè només qui menja lent s'engreixa!...
ell diu, va ràpid, i ràpid se li acaba el plat, per molt que mengi.
i us puc assegurar, que no és la pressa.
2
junts, educadors i nens, tornem a casa amb una furgoneta,
primera parada, la rua,
segona parada, la rua,
tercera parada, la rua
quarta parada, pousada.
em toca baixar.
...la rua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada