Sóc a Belém, provablement la ciutat del món on més plou, i com! Des que he arribat cada tarda temporal de llamps a la desembocadura de l'amazones. Belém és una ciutat culturalment molt rica, i amb una forta influència indígena. Pels seus carrers es poden degustar plats exòtics com el Takaka, que conté unes fulles que adormen la llengua i la fan tremolar, o passejar pels mercats plens de plantes, llavors, peixos i remeis amazònics.
Aqui sorprèn també la immensa complexitat dels núvols, n'hi ha de tots els tipus i alçades, i el dia sempre ofereix molt de sol i alguna tromba d'aigua; com la constant temperatura de xafugor amb humitats gairebé sempre superiors al 90%.
Avui emprenc el viatge cap a Manaus, la ciutat enmig de la selva, capital de l'amazones. Seran en total sis eterns de vaixell, una nova experiència assegurada. A partir d'ara les comunicacions es faran més complicades i els escrits no tant constants.
Una forta abraçada des de la calor cap a la calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada