dimecres, d’octubre 18, 2006

...v e n e z u e l a ...

Estic a Mèrida, ciutat de Venezuela.
Després de passar uns dies amb el Marc i la Mònica compartint viatges i experiències, i visitant la sorprenent ciutat de Medellín, plena de cultura i vida als seus carrers; la bonica ciutat de Cartagena i el decadent Carib colombià de Santa Marta i Taganga, ahir vaig arribar a Venezuela per aconseguir un visat de cooperació imprescindible per endinsar-me a la regió colombiana per participar amb la ong.
Les autoritats colombianes, concients del treball de fons que esta fent l'organització IPO acompanyant comunitats amenacades a Colòmbia s'han proposat fer la vida impossible a l'entitat i pel moment es neguen a entregar-me el visat abans de vuit dies, tenint en compte que un tràmit com aquest normalment sol tardar entre un i dos dies. Ara per ara, cal esperar, doncs, a Mérida.
Mèrida és una ciutat andina venecolana molt interessant. Té uns 300.000 habitants i esta situada per sobre els 1500 metres d'alcada. Avui per exemple he aprofitat l'oportunitat de pujar en el telefèric més llarg i alt del món que m'ha transportat fins a una sorprenent altura de 4765metres! He de confessar que si la vista sobre els 4200 era espectacular, a partir d'aquesta alcada tot s'ha empapat de boira evitant cap perspectiva! Tot i així ha valgut la pena. Amb el poc temps que porto el país, tansols puc dir que Venezuela sorprèn pel chavisme que es respira arreu així com per els antics cotxes americans que circulen pels seus carrers, cotxes llargs, amples, amb més de 30 anys d'història, que donen a l'atmòsfera un clima peculiar.
Caldrà doncs, esperar aqui als tràmits del consulat. Una oportunitat per descobrir en pocs dies una petita part de la Venezuela, una bonica i desconeguda part andina en plena campanya electoral nacional.
Com sempre, seguiré informant,
Una forta abracada,