dignitat

Ja fa molt de temps des que vaig escriure des de Venezuela per última vegada...

després de molta paciència el visat va arribar i... a treballar!
Ha estat un mes intenssíssim en que en els 31 dies he dormit en més de 17 diferents llocs. Avui he arribat d'aquestes jornades d'acompanyament al nord-est antioqueny, on he après moltíssim.

És cert que últimament escric poc o menys... potser és perquè interiorment busco conclusions que no em veig capaç d'endevinar, a més, el temps ha estat escàs en aquest últim període. He estat a la colòmbia profunda... ben profunda... ens hem endinsat en una gira d'observació al conflicte, a les comunitats amenaçades i històricament maltractades per la violència, que ens ha portat a recórrer, durant nou intensissims dies de mula enmig de la selva, per una de les regions més castigades del país. Un panorama desolador, però en lluita, en resistència, en esperança. Les estratègies de governs, grups paramilitars, militars i les grans empreses de l'or i l'urani que venen assassinant, torturant, cremant vivendes, cobrant impostos altíssims, i empobrint la pobresa. Posant la por al cos dels camperols civils, les verdaderes víctimes del conflicte. Una població civil que l'única presència estatal que percep és l'enviament sistemàtic de l'exèrcit amb desenes de precedents d'abusos d'autoritat i que es mou en el camí de l'atrocitat en busca de xifres que donin credibilitat a la política d'enfrontament directe contra les guerrilla (entenent també com a guerrilla a desenes de camperols i gent que simplement cal eliminar del mapa) que està duent a terme el president Uribe. Escoles sense professors, cases buides, escassíssims recursos en salut... La problemàtica política i la social esdevenen una de sola.


Diuen que la guerrilla narco-terrorista és l'arrel principal del conflicte però al nord-est d'Antioquia no hi ha cultius de coca i el conflicte és en escència el mateix. És l'estat i els seus amics imperialistes, narcotraficants i paramilitars, els que controlen l'immensa majoria de la droga i el seu transcurs, i que utilitzen estratègies militars i paramilitars per desplaçar els camperols per facilitar l'accés a les terres riques a les principals empreses mundials d'estracció d'or, petroli, i altres matèries primes. Estats Units ajuda econòmica i miltarment al règim uribista i a canvi aquest facilita l'entrada als grans grups econòmics, un pacte rodó amb la màscara de Plan Colòmbia per l'erradicació dels cultius de coca al país. Malgrat aquest, les xifres parlen per si soles i inciten a desconfiar, la producció de cocaïna ha augmentat en l'exercici del pacte. El Plan Colòmbia inclou a més una ajuda diària per part dels EUA de 2.5 millons de dòlars i el suport en fumigacions de cultius ilegals. Varis companys han pogut observar com aquestes fumigacions realitzades amb glisolfat, contaminen aigues i llits del riu, però el què és pitjor, més que atacar directament a la coca ho fant a la yuca, el maiz i l'arròs, amb proporcions superiors a 4 camps de menjar per cada un camp de coca fumigada. Una vegada més una estratègia per desplaçar a la població civil dels principals punts geostratègics colombians. Cal considerar que Colòmbia és un país de gran riquesa natural tant a la superfície com al subsòl cosa que l'ha condemnat a veure's immers a una problemàtica que vé arrossegant des de fa ja desenes d'anys de gran control neoliberal amb influència directa dels mateixos Estats Units, i el seu grup d'intelgència, la CIA. Actualment fins i tot el mateix estat s'està veient obligat a cometre autoatemtats per tal de vincular a la guerrilla amb el terrorisme internacional i treure al conflicte l'etiqueta de guerra interna per posar-hi, en el seu lloc, la de lluita de l'estat contra el terrorisme i entrar així en el nou ordre mundial. A més, per citar un exemple, durant les últimes dècades s'han assassinat entre tres i cinc mil líders d'un sol partit polític, la UP, que estava agafant gran força en l'oposició. Un país on s'eliminen sistemàticament els sindicalistes, els líders camperols i tot el que soni a debatre el punt de vista dels mandataris és acusat de colaborar amb la guerrilla i sovint desaparegut. Un país amb més de 2 millons de desplaçats interns.

A la regió de treball la situació és complicada però als internacionals, que acompanyem de diverses maneres a comunitats amenaçades ens respecten com a tals. A les terres camperoles, la presència d'internacionals els allibera de pors molt interioritzades i els ajuda a auto-organitzar-se de nou. Sempre ens reben amb un plat d'arròs i quelcom per beure. Ens tracten molt bé i ens fan sentir realment útils. A més, la presència d'observadors disuadeix en bona part els abusos de poder per part de les autoritats. No correm riscos molt elevats i el treball té la recompensa de la gratitud de la població camperola.

Empapant-me doncs de dignitat colombiana,
una abraçada,
uri