El Tribunal Permanent dels Pobles és un tribunal moral que neix degut a l'assimetria entre la justícia social i la justícia corrupta i dirigida a interessos gubernamentals a la qual ja estem acostumats. Si ens endinsem en el context colombià veurem que tansols un 3% dels crims contra la humanitat (i hi ha qui indica que aquesta xifra no abarcaria ni l'1%) són jutjats i condemnats. El paper dels jutges del tribunal és difondre els judicis morals a la societat per tal de discutir els canals i mecanismes de justícia actuals.
Aquest cap de setmana el TPP ha estat a Medellín, i hi hem tingut la sort de poder-hi assistir. Si en el tribunal passat va ser el torn del judici moral a Nestlé i Cocacola, per desenes de crims contra la humanitat, assassinat de sindicalistes... aquest ha estat el torn de les multinacionals de la mineria amb altíssims interessos a Colòmbia i pitjors costos per la població civil, camperola, indígenes i comunitats afrocolombianes.
Cal dir que Colòmbia és un dels païssos del món amb més riquesa mineral. Les reserves d'or i carbó colombianes estan en el punt de mira de les grans nacionals com Anglo Gold Ashanti, Frontino Goldmines, Glencore, Cerrejón, Muriel....
Des del punt de vista dels dirigents de les grans empreses de l'extracció tot són xifres, beneficis a conquerir i mà d'obra barata. Darrera aquestes xifres deixen com a víctimes a millons de famílies. Tansols en el petit departament del Sud de Bolívar, en l'última década hi ha hagut més de 57000 desplaçats, 333 execucions, 88 cassos de tortura i més de 80 desaparicions forçades. Amb el que portem d'any, més de 220 joves assassinats aquest any per negar-se a colaborar amb els interessos de les transnacionals. O pitjor és l'afectació irreversible a comunitats afro-indígenes desplaçades i obligades a veure com les seves tradicions ancestrals es perden per sempre.
Aquestes grans companyies que parlen en nom del desenvolupament, arriben a les regions anunciant que la qualitat de vida de la població civil millorarà, però deixen rera el seu part, mort, desolació, desesperança i desplaçament. Tansols una companyia aurífera té els drets d'exploració i explotació sobre el 35% de les terres colombianes.... i, discutint l'irreal, manipulador i violent punt de vista de la immensa majoria dels mitjans de desinformació sobre el conflicte, en solapar els mapes colombians de recursos naturals, el de presència de les companyies transnacionals, el de presència de grups paramilitars, el de presència posterior de l'exèrcit i, per acabar, el de població civil desplaçada (2M de desplaçats interns) com per acte de màgia els mapes se sobreposen a la perfecció. De nou tot indica doncs que la guerrilla i el narcotràfic són un pretext per mantenir la violenta estratègia d'augmentar la tensió i els actors armats per tal d'obtenir el control sobre terres riques en recursos naturals que de una altra vegada empobrirant el pobre i enriquirant el ric.
Crec que tots hauriem de fer l'exercici de pensar interiorment que significa desenvolupament. Si el desenvolupament que entén la nostra societat no és tansols desenvolupament tecnològic amb alts costos per poblacions ja de per si maltractades, i si el desenvolupament real no és, doncs, que els antics propietaris de les terres les puguin seguir conreant, que el medi ambient no es vegi afectat per la mà de l'home, i que les sàbies i antigues culutres ancestrals puguin ensenyar-nos de l'escència humana sostenible.
Al tribunal hem escoltat el testimoni de la barbàrie d'una mare. Per tal de sembrar terror i crear precedent, els paramilitars van violar a la seva filla i, posteriorment, la van tallar a trossos. Hem escoltat com comunitats senceres han hagut de marxar de llocs ancestrals per afectacions respiratòries gravíssimes i també hem escoltat el testimoni de massacres de desenes de persones. I tot i així, la mare, les comunitats i el supervivents decideixen combatre la por i l'individualisme i seguir treballant en lluita en mecanismes de resistència. Tot un exemple de vida.
Ja per acabar, cito alguns dels exemples de crims comesos per les grans transnacionals de la mineria i els seus súbdits.
Crims comesos per les Multinacionals, els paramilitars financiats per elles, governants al seu servei i l'exèrcit obeïnt ordres d'aquests últims:
· Amenaça i assassinat selectiu i indiscriminat de sindicalistes, camperols i comunitats afroindígenes, comunitats desplaçades, periodistes, grups de drets humans...
· Atemptats a seus sindicals. Destrucció d'arxius.
· Acomiadaments massius i selectius.
· Atemtats contra la llibertat sindical. Desaparició forçada de sindicats.
· Canvis legislatiu al servei de les transnacionals.
· Greus agressions al medi ambient.
· Utilitzar els canals de poder per evitar o rebaixar el pagament d'impostos.
· Tráfic d'influències.
· Garantitzar la impunitat dels crims de guerra.
· Tancament estudiat de bens públics per fomentar el desplaçament.
· No respectar zones de reserva indígena i els seus llocs sagrats.
· Atacar directament la diversitat étnica del poble colombià.
· Desplaçament forçat de comunitats.
· Afectació de malalties respiratòries, intestinals, deformacions, tumors, dermatològiques, de la vista i psicològiques a població civil.
· Pressió i amenaça a metges per canviar les estadístiques d'afectació de salut a la mateixa població civil.
· Voluntat de canviar el curs natural de rius.
· Impactes socials.
· Generar pobresa a la pobresa.
· Agreujants de sequera.
· Control per part de l'exèrcit i grups paramilitars.
· Masacres.
· 97% d'impunitat.
· Contràriament a l'anunciat, augment de l'index d'atur.
· Contaminació acústica a pobles indígenes.
· Desplaçament d'espècies.
· Pèrdua de les arrels i elements culturals per part de la població afroindígena.
· Crema de cementiris, i poblacions senceres.
· Abandonament estatal: no enviar professors, metges ni fomentar els recursos energètics bàsics.
· Visites selectives del benestar familiar gubernamental just el dia després de ser agredits per tal d'amenaçar a les famílies de perdre els fills en el cas que decideixin continuar en zones d'interès transnacional.
· Violacions de dret a la privacitat.
· Detencions i retencions infundades de líders i comunitats.
· Prohibició de costums ancestrals.
· Genocidis i intents de genocidi a comunitats afro-indígenes.
· Saqueig.
· Financiació de grups paramilitars.
· Participació de l'exèrcit en l'estratègia paramilitar.
· Usurpació de territoris utilitzant la repressió.
· Contaminació del llits del riu.
· Negació del dret de registrar bens materials o d'extracció a població civil.
· Fomentació de la por i el narcotràfic.
· Tortures.
· Reclutament forçat, també a menors d'edat.
Podem tancar els ulls,
tansols depèn de nosaltres.
"El otro soy yo".
Aquest cap de setmana el TPP ha estat a Medellín, i hi hem tingut la sort de poder-hi assistir. Si en el tribunal passat va ser el torn del judici moral a Nestlé i Cocacola, per desenes de crims contra la humanitat, assassinat de sindicalistes... aquest ha estat el torn de les multinacionals de la mineria amb altíssims interessos a Colòmbia i pitjors costos per la població civil, camperola, indígenes i comunitats afrocolombianes.
Cal dir que Colòmbia és un dels païssos del món amb més riquesa mineral. Les reserves d'or i carbó colombianes estan en el punt de mira de les grans nacionals com Anglo Gold Ashanti, Frontino Goldmines, Glencore, Cerrejón, Muriel....
Des del punt de vista dels dirigents de les grans empreses de l'extracció tot són xifres, beneficis a conquerir i mà d'obra barata. Darrera aquestes xifres deixen com a víctimes a millons de famílies. Tansols en el petit departament del Sud de Bolívar, en l'última década hi ha hagut més de 57000 desplaçats, 333 execucions, 88 cassos de tortura i més de 80 desaparicions forçades. Amb el que portem d'any, més de 220 joves assassinats aquest any per negar-se a colaborar amb els interessos de les transnacionals. O pitjor és l'afectació irreversible a comunitats afro-indígenes desplaçades i obligades a veure com les seves tradicions ancestrals es perden per sempre.
Aquestes grans companyies que parlen en nom del desenvolupament, arriben a les regions anunciant que la qualitat de vida de la població civil millorarà, però deixen rera el seu part, mort, desolació, desesperança i desplaçament. Tansols una companyia aurífera té els drets d'exploració i explotació sobre el 35% de les terres colombianes.... i, discutint l'irreal, manipulador i violent punt de vista de la immensa majoria dels mitjans de desinformació sobre el conflicte, en solapar els mapes colombians de recursos naturals, el de presència de les companyies transnacionals, el de presència de grups paramilitars, el de presència posterior de l'exèrcit i, per acabar, el de població civil desplaçada (2M de desplaçats interns) com per acte de màgia els mapes se sobreposen a la perfecció. De nou tot indica doncs que la guerrilla i el narcotràfic són un pretext per mantenir la violenta estratègia d'augmentar la tensió i els actors armats per tal d'obtenir el control sobre terres riques en recursos naturals que de una altra vegada empobrirant el pobre i enriquirant el ric.
Crec que tots hauriem de fer l'exercici de pensar interiorment que significa desenvolupament. Si el desenvolupament que entén la nostra societat no és tansols desenvolupament tecnològic amb alts costos per poblacions ja de per si maltractades, i si el desenvolupament real no és, doncs, que els antics propietaris de les terres les puguin seguir conreant, que el medi ambient no es vegi afectat per la mà de l'home, i que les sàbies i antigues culutres ancestrals puguin ensenyar-nos de l'escència humana sostenible.
Al tribunal hem escoltat el testimoni de la barbàrie d'una mare. Per tal de sembrar terror i crear precedent, els paramilitars van violar a la seva filla i, posteriorment, la van tallar a trossos. Hem escoltat com comunitats senceres han hagut de marxar de llocs ancestrals per afectacions respiratòries gravíssimes i també hem escoltat el testimoni de massacres de desenes de persones. I tot i així, la mare, les comunitats i el supervivents decideixen combatre la por i l'individualisme i seguir treballant en lluita en mecanismes de resistència. Tot un exemple de vida.
Ja per acabar, cito alguns dels exemples de crims comesos per les grans transnacionals de la mineria i els seus súbdits.
Crims comesos per les Multinacionals, els paramilitars financiats per elles, governants al seu servei i l'exèrcit obeïnt ordres d'aquests últims:
· Amenaça i assassinat selectiu i indiscriminat de sindicalistes, camperols i comunitats afroindígenes, comunitats desplaçades, periodistes, grups de drets humans...
· Atemptats a seus sindicals. Destrucció d'arxius.
· Acomiadaments massius i selectius.
· Atemtats contra la llibertat sindical. Desaparició forçada de sindicats.
· Canvis legislatiu al servei de les transnacionals.
· Greus agressions al medi ambient.
· Utilitzar els canals de poder per evitar o rebaixar el pagament d'impostos.
· Tráfic d'influències.
· Garantitzar la impunitat dels crims de guerra.
· Tancament estudiat de bens públics per fomentar el desplaçament.
· No respectar zones de reserva indígena i els seus llocs sagrats.
· Atacar directament la diversitat étnica del poble colombià.
· Desplaçament forçat de comunitats.
· Afectació de malalties respiratòries, intestinals, deformacions, tumors, dermatològiques, de la vista i psicològiques a població civil.
· Pressió i amenaça a metges per canviar les estadístiques d'afectació de salut a la mateixa població civil.
· Voluntat de canviar el curs natural de rius.
· Impactes socials.
· Generar pobresa a la pobresa.
· Agreujants de sequera.
· Control per part de l'exèrcit i grups paramilitars.
· Masacres.
· 97% d'impunitat.
· Contràriament a l'anunciat, augment de l'index d'atur.
· Contaminació acústica a pobles indígenes.
· Desplaçament d'espècies.
· Pèrdua de les arrels i elements culturals per part de la població afroindígena.
· Crema de cementiris, i poblacions senceres.
· Abandonament estatal: no enviar professors, metges ni fomentar els recursos energètics bàsics.
· Visites selectives del benestar familiar gubernamental just el dia després de ser agredits per tal d'amenaçar a les famílies de perdre els fills en el cas que decideixin continuar en zones d'interès transnacional.
· Violacions de dret a la privacitat.
· Detencions i retencions infundades de líders i comunitats.
· Prohibició de costums ancestrals.
· Genocidis i intents de genocidi a comunitats afro-indígenes.
· Saqueig.
· Financiació de grups paramilitars.
· Participació de l'exèrcit en l'estratègia paramilitar.
· Usurpació de territoris utilitzant la repressió.
· Contaminació del llits del riu.
· Negació del dret de registrar bens materials o d'extracció a població civil.
· Fomentació de la por i el narcotràfic.
· Tortures.
· Reclutament forçat, també a menors d'edat.
Podem tancar els ulls,
tansols depèn de nosaltres.
"El otro soy yo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada