donar-vos les gràcies per ser com sou, per d'una o altra manera ser especials per mi.
desitjar-vos un bon nadal, d'aprofitar d'aquesta època de l'any vestida sovint d'hipocresia, el contacte amb l'amic, amb la família... dedicar temps a valorar el que tenim.
dedicar temps a escoltar-nos a nosaltres mateixos per dirigir les nostres vides en la direcció dels nostres somnis, dedicar temps per agafar conciència global, dedicar temps a prescindir cada cop més de la riquesa material que tanta pobresa ens crea i crea arreu. ¿qui ha dit que aixo és fàcil?...
Aqui Colòmbia el panorama és diferent, sé que les meves paraules ara tenen un altre discurs, i que potser sonen lluny de la quotidianitat manresana. Aqui, tot ocorre en un entorn de trascendència al qual no estem acostumats. És aqui on he après de l'esforç de la gent que renuncia a privilegis personals en benefici de projectes comunitaris.
així doncs, des de llatinoamèrica...
terra d'abusos, terra de llavors,
terra de pobresa, terra de dignitat,
terra de lluita diària i constant,
terra d'una esperança que respon més a la voluntat de continuar que a les possibilitats de millora....
escola d'humanitats,
una forta abraçada colombiana,
molta sort a tots i que aquest nadal i aquest any nou ens dugui més conciència i ens apropi més a nosaltres mateixos, al nostre camí.-
;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada