et vaig seguint els pasos des de fa molt de temps, és un petit vici. t'envejo i t'admiro alhora. les imatges són d'una bellesa brutal. només una petita crítica, el fons actual fa perdre molta intensitat a totes les fotografies i realment, valen molt la pena.
He descobert avui el teu blog i m'ha sorprés i meravellat!! Les fotos són brutals, tant pels paissatges com per la gent. Jo també tinc pensat començar un llarg viatge d'aquí poc de moment sense destí ni data fixada. Temps al temps. Ara les prioritats són altres. Que segueixis viatjant sense rumb fix i amplaint horitzons. El món està ple de coses per aprendre i gent per conèixer! Montse P.D. Et dic per experiència prèvia que viatjar enganxa, és com una droga, un vici incontrolable, un cuc que et remou el cervell i no et deixa dormir.
3 comentaris:
Se q sok pesada i q kuan parlem sempre sempre dik el mateix però ves! ens repetirem...
K m enkanta tot el q fas, i m kedo snse paraules cada cop q entro per aki i has penjat coses noves.
k tinguis un molt molt pero q molt bon any nou!
un peto
Laura
et vaig seguint els pasos des de fa molt de temps, és un petit vici. t'envejo i t'admiro alhora. les imatges són d'una bellesa brutal. només una petita crítica, el fons actual fa perdre molta intensitat a totes les fotografies i realment, valen molt la pena.
He descobert avui el teu blog i m'ha sorprés i meravellat!! Les fotos són brutals, tant pels paissatges com per la gent. Jo també tinc pensat començar un llarg viatge d'aquí poc de moment sense destí ni data fixada. Temps al temps. Ara les prioritats són altres.
Que segueixis viatjant sense rumb fix i amplaint horitzons.
El món està ple de coses per aprendre i gent per conèixer!
Montse
P.D. Et dic per experiència prèvia que viatjar enganxa, és com una droga, un vici incontrolable, un cuc que et remou el cervell i no et deixa dormir.
Publica un comentari a l'entrada