per fi, des de Peru,

Són ja una desena els dies que passejo per Peru,

un país que m'està acollint molt bé,

Crec que el que més m'està agradant són els contrastos que es veuen per tot arreu, la riquesa de les cultures andines, els seus teixits i les seves llengues.... i la atmòsfera màgica de les seves terres.

Fins ara he tingut l'oportunitat de visitar les ruines dels voltatnts de trujillo, els temples de Chan Chan i la Huaca del Sol, i les ruines de Chavin. Impressionant.

És una sensació molt agradable deixar-se portar per les ciutats milenaries fetes de fang i pedra i tractar d'entendre la seva simbologia. En totes les cultures elements com el jaguar, la serp i el còndor són recurrents. Personalment, m'encanta la dualitat sota la cual entenien la vida... el dia i la nit, el foc i l'aigua, el blanc i el negre... Evidentment he maleït la colonització una i altra vegada.

Tot i això, el que més m'ha agradat han estat els dies d'estada als voltants de Huaraz, la cordillera blanca, on he tingut el privilegi de fer-hi un petit trekking.... caminar i caminar i caminar... fins arribar per sobre dels 4700 metres (sense cap tipus de vista (tansols neu)jj)... als voltants, desenes de cims glaçats per sobre dels 6000...., aparentment no es veia res, però, que bonic va ser despertar amb mitja horeta de la primera llum càlida del dia que il·luminava els cims nevats.

Diguem que la natura va oferir el seu espectacle i a nosaltres ens va tocar contemplar-lo, i en aquests moments vaig poder sentir que havia valgut molt la pena sentir fred, humitat, cansament. L'esforç a més sempre ajuda a valorar les coses. Sóm estranys els humans,

Ara sóc a Lima, aqui començo a redescobrir el llegat del Marc, que va viure aqui un bon temps i, de l'Ingrid, que ens va deixar en terres peruanes.

Aviat viatjaré cap al Cuzco de Machu Pichu i la Vall Sagrada,

estic també pendent de posar al blog alguna foto nova

una forta abraçada,

uri