Bones,
Tant si ets nou com si ja has entrat en aquest blog alguna vegada t'explico una mica on t'has posat: Aquest blog busca ser un diari de viatge, de sensacions viscudes al voltant d'un any bàsicament a Brasil i Colòmbia però també a altres punts del continent. Un viatge realitzat des del març de 2006 fins el març de 2007.
Moltes coses han canviat.... si, jo també. Ara sóc de nou a casa agafant forces i preparant nous projectes.
Molts dels textos i fotografies que hi veuràs eren escrits i retocats ràpidament durant el mateix viage aixi que no siguis molt exigent amb els resultats.
Avui queden lluny els campaments dels camperols sense terra al brasil, la convivència amb els nens i nenes de carrer a Fortaleza, la grandesa de l'amazònia, les comunitats colombianes en resistència o la forma d'entendre la vida Boliviana. Queden molt lluny. He intentat ajuntar el món occidental amb el llatinoamericà però no és fàcil. La corrent de pensament majoritari occidental és molt forta. Dins meu queden però gran quantitat d'experiències i resistències viscudes i l'haver compartit i conviscut amb gent extraordinària, digne i humil que lluita per un demà millor en alguns dels racons més bonics del continent. Ja formen part de mi.
Suposo que continuaré viatjant. Personalment crec que necesito, de tant en tant, descontaminar-me de la rutina, d'un sistema de valors erroni, dels mil i un perjudicis que dia a dia acumulem, necessito ampliar la meva consciència i fer-la més àmplia, veure d'aprop tan els paissatges més bonics com les situacions més dures, assenyalar l'alienació que genera el capitalisme més ferotge i els seus efectes arreu on arriba i assenyalar que no hi ha una sola i eurocèntrica manera de viure. És una necessitat. A més, a fotografia m'empeny a seguir caminant, coneixent, presenciant i comunicant. Comunicar allò que et mou i et commou, d'això tracta la fotografia, i poques coses m'han commogut tant com les experiències que he viscut a fora.
Tant si ets nou com si ja has entrat en aquest blog alguna vegada t'explico una mica on t'has posat: Aquest blog busca ser un diari de viatge, de sensacions viscudes al voltant d'un any bàsicament a Brasil i Colòmbia però també a altres punts del continent. Un viatge realitzat des del març de 2006 fins el març de 2007.
Moltes coses han canviat.... si, jo també. Ara sóc de nou a casa agafant forces i preparant nous projectes.
Molts dels textos i fotografies que hi veuràs eren escrits i retocats ràpidament durant el mateix viage aixi que no siguis molt exigent amb els resultats.
Avui queden lluny els campaments dels camperols sense terra al brasil, la convivència amb els nens i nenes de carrer a Fortaleza, la grandesa de l'amazònia, les comunitats colombianes en resistència o la forma d'entendre la vida Boliviana. Queden molt lluny. He intentat ajuntar el món occidental amb el llatinoamericà però no és fàcil. La corrent de pensament majoritari occidental és molt forta. Dins meu queden però gran quantitat d'experiències i resistències viscudes i l'haver compartit i conviscut amb gent extraordinària, digne i humil que lluita per un demà millor en alguns dels racons més bonics del continent. Ja formen part de mi.
Suposo que continuaré viatjant. Personalment crec que necesito, de tant en tant, descontaminar-me de la rutina, d'un sistema de valors erroni, dels mil i un perjudicis que dia a dia acumulem, necessito ampliar la meva consciència i fer-la més àmplia, veure d'aprop tan els paissatges més bonics com les situacions més dures, assenyalar l'alienació que genera el capitalisme més ferotge i els seus efectes arreu on arriba i assenyalar que no hi ha una sola i eurocèntrica manera de viure. És una necessitat. A més, a fotografia m'empeny a seguir caminant, coneixent, presenciant i comunicant. Comunicar allò que et mou i et commou, d'això tracta la fotografia, i poques coses m'han commogut tant com les experiències que he viscut a fora.
Richard Kapusinsky, un dels més grans fotoperiodistes que mai han existit ho definia "no sé que ens guia, però sé que desitgem seguir aquest camí".
En fi.... de moment aquest blog ja s'ha acabat. Si és la primera vegada que hi entres sigues benvingut/da. Pots començar per baix i acabar a la part més alta. Si ja hi has entrat alguna vegada doncs benvingut/da de nou. Estic molt agraït amb l'interés que ha generat el blog entre vosaltres.
En fi... suposo que hi haurà nous textos, nous viatges, nous blogs, noves fotografies.... i d'una forma o altra ja en seràs informat.
Aprofito per saludar-te,
una abraçada,
Uri
PD1. Si ho desitgeu podeu contactar amb mi a la direcció de correu oriol2n@hotmail.com
PD2. Si encara us queden ganes de llegir quelcom podeu visitar un petit recull de textos i reflexions interessants. http://uritextos.blogspot.com/
PD3. Podeu veure el meu nou blog fotogràfic, ben diferent a aquest per les circumstàncies, a http://www.oriolsegon.blogspot.com
1 comentari:
felicitats pel blog,
núria
Publica un comentari a l'entrada