sota d'alguna pedra

Segueixo a Salvador, un lloc on pretenia passar tansols uns dies i on ja porto unes setmanes. En resum, per mi, Salvador ha estat contrast. En ella m'hi he sentit com a casa i com un foraster, hi he vist l' àfrica dins l'amèrica llatina o el poder blanc sobre el negre. La riquesa arquitectònica o la favela amagada en ella. I he de reconèixer que he intentat fugir del centre històric per descansar de incombustibles venedors ambulant i gents vàries que veuen en la pell crua una interessos i oportunitats. Moltes vegades, el turista, que enlloc d'ajudar empitjora la situació, reparteix prepotencies i ajuda a interessats brasilers, lluny dels més necessitats, que pretenen viure amb comoditat.

A Salvador també he trobat la pluja, llarga pluja, una setmana de pluja sense parar, que ha allargat la meva estada a la ciutat. Com pot haver-hi tanta aigua al sostre?

He descobert el brasil amagat, el de veritat, parlant amb Eduardo, artesà i mestre de la vida. A la casa Jose-Valdor (la rencarnació de bob marley) dins la favela rocinha, o passejant, agafat d'Alberto (el seu fill rasta de quatre anys) pels carrers dels barris menys castigats pel turisme i més castigats per la història.

En veure la duresa de prop la càmera no es disparava, la ment no funcionava, tansols el cor s'encongia una mica i s'empapava de la Dignitat. DIGNITAT crec que sovint és els que ens falta i brota a grans quantitats, en algun país, sota d'alguna pedra.

Aixi que estic vivint i aprenent molt. Ja que tinc el privilegi d'estar aqui, tractaré de seguir aprofitant-ho.

Provablement deixaré la ciutat uns dies per dirigirme al parc nacional de Chapada Diamantina on m'esperen valls, cascades increíbles i molta tranquilitat. Això promet!

una forta abraçada a tots i totes.
uri