...una nit sense dormir a la Chapada Diamantina!

morro del Pai Inácio, Chapada Diamantina

... deixar Salvador de Bahia per passar al parc nacional de la Chapada Diamantina ha estat un descans. El poble de Lençois, petita població des d'on s'organitzen les diverses excursions a la zona és tranquil, colonial i rodejat de mata atlàntica (vegetació molt frondosa i rica ecològicament). La Chapada és, de nou, increíble! Si, valls, congostos i cascades es disputen el protagonisme.

Vaig arribar-hi a primera hora del matí. A l'autobús vaig conèixer Luan, la que va acabar sent la nostra guia a la zona, que formava part del grup Fora Trilla (fora pista) de guies una mica més intrèpids i fora dels circuits normals.

El primer dia vem visitar el morro del Pai Inácio (...no sé si traduit seria "pare ignasi" jeje, quines casualitats), des d'on es podia contemplar una vista per una de les espectaculars valls de la chapada.

El segon dia, em vaig afegir a unes espanyoles per fer tres dies de trèking al llarg del parc nacional, i després de molt buscar vem decidir que Luan seria la nostra guia.

Comencem a caminar, sortim de lençois i coneixem les primeres cascades, el riu està gairebé buit, no ha plogut els últims dies. Ens endinsem a la mata per seguir el curs del riu a través del Congost del XXI, preciós, humit i ple de cascades des de 3 fins a 60 metres. És un espectacle, i la vall és tansols per nosaltres. Decidim fer nit a una bauma al lloc habitual, alcostat del llit del riu i uns metres per sobre. Prop de nosaltres hi hauria d'haver una cascada, avui no té aigua. Ja és de nit, creuo el riu gairebé buit per contemplar els voltants d'aquest impressionant hotel de mil estrelles (com hagués dit el Pau).

No hi ha un núvol al cel ni població propera així que això és un espectacle. Em toca el pitjor lloc per dormir, tinc tres goteres que em van mullant el sac. Sort que no plou!... bé, no puc dormir. Merda! comença a ploure, i com!!!! Sento un bonzit. Buff heu vist això??? el riu està creixent, tansols estem uns 4 metres per sobre, buff, no tenim sortida. No passarà res. Impossible dormir, les goteres s'han multiplicat i ara tinc fred. És fosc decideixo agafar el frontal i ilumniar el riu. Merda, ha pujat!!! i a quina velocitat, estic inquiet, tenim tres cascades per sota nostre i una és de gairebé 60 metres. L'aigua va ràpid molt ràpid i mai l' havia vist tanta força, ni tansols al mar. Luan està inquieta, ni ella ni el seu company, que porta més de 15 anys de guia al parc l'havien vist mai tan alta. Va iluminant el riu, i decideixo anar a parlar amb ella. Dissimula la seva inquietud quan li demano si era normal, diu que si, però la seva cara parla per si sola. El riu segueix creixent, és impossible creuar-lo, així que estem a les mans de la natura. Un se sent tan poca cosa! El riu segueix creixent, passa a un metre i mig d'on sóm nosaltres. Estic xop i tinc fred, estic nerviós, però ho dissimulo perquè les noies de madrid amb qui camino ho estan més. Hem quedat aillats. Només cal esperar.... i esperar... Buff, si això segueix pujant....

busco possibles sortides, .... bé! sembla que ha baixat una mica, i una mica més, i una mica més .... respiro, ja està. Quin ensurt.

...tot ha passat i no és fins l'endemà que Luan ens confessa que en els últims 20 anys el riu havia arribat a aquella alçada i que no les tenia totes, bé, ella també patia. A més, ahir estava gairebé buit i ara, amb la primera llum del sol, tot són cascades que s'obren pas entre la mata.

No dormo res, però cal sortir d'aqui, d'aqui al llit del riu, per estar més tranquils. Quina experiència! quina experiència! Ja ha passat!!!

Caminem fins a la cascada fumaça, més de 380 metres en picat formen la cascada més alta del Brasil. És increíble. Canviarem els tres dies de ruta per dos de ruta i un d'escalada, necessitem dormir, escalfar-nos i assimilar lo viscut.

Dormim a Lençois i ens preparem per fer petites escalades en roques de poca alçada al costat del riu Lençois, conegut per la seva riquesa en diamants, i de color vermellós. És molt bonic.

Ha estat una sort conèixer Luan i una experiència lo viscut. Realment la chapada diamantina té una riquesa natural excelent, i seria encara molt més espectacular si part d'ella no fos cremada any rera any per facilitar les tasques dels buscadors de diamants.

Doncs res, una forta abraçada i us vaig explicant,
us estimo,
uri