Els nens de carrer viuen de nit i dormen de dia. Ho fan perquè de nit són més vulnerables.
Vulnerables a tot però vulnerats gairebé sempre pels mateixos, els cossos policials. Així, setmanalment, els policies de fortaleza i les grans ciutats brasileres passegen pels carrers fent valer la seva autoritat a cops de puny i bota. De nou sempre plou sobre mullat...en la sort i en la desgràcia. Les dades parlen per si soles: milers de nens de carrer han estat assassinats en els últims anys als carrers brasilers. La justícia es tapa els ulls i les orelles.
Aquests dies ha estat plovent i amb la pluja arriba la humitat i el fred quan no es té sostre.
De nit neix el dia buscant quelcom per menjar i una mica de droga per fugir dels problemes. La cola i el crack.
...així, passen els dies per ells als carrers de fortaleza.
Jo tansols conecto a aquesta realitat poques hores al dia quan acompanyo el treball d'educadors o m'apropo a ells per tal de fotografiar les seves lluites. Difícil és fotografiar aquesta realitat. Sutil la barrera del respecte. Però, puc dir que quan m'assec al carrer una estona amb ells hi ha quelcom dins meu que em diu que m'agrada estar aqui, que sóc on he d'estar. Diria que no és altruisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada