parlo amb els nens que hi trobo. Parlem de la seva realitat. Intento que en la conversa també la defugim en alguns moments. Potser un somriure. Estic amb Reinaldo, de 13 anys. La seva mirada em commou. De sobte, arriben tres nois més grans. Ells semblen més maltractats per la duresa de la vida el crack i la cola. Sé que roben, tot i així tracto de no jutjar-los, és quelcom que he après aqui. Em presento abans que res.... sémpre és una bona manera d'evitar problemes. Mentre parlem un cotxe de la policia militar passa pel costat....
Al cap de dos minuts tornen a passar de nou. Jo, estic fent un retrat al més jove d'ells, que amaga la cola sota la samarreta massegada. Em crida la policia, em diuen que són lladres i criminals, em robaran la càmera.
Els dic que ja ho sé i que moltes gràcies. També sé el que ells els agrada fer amb aquestes maleides criatures i també sé que no els agrada que les persones els tractem com a persones.
1 comentari:
Uri:
Des del Camping Stel on hi ha una altra realitat molt diferent, em recordo de tu, no he pogut conectar amb el correu. Llegir la teva pàgina web ens fa adonar de la bombolleta en que vivim.
Molts records del Jaume la Montse els tiets l'Anna i l'avia Provi.
Molts petons.
Mare
Publica un comentari a l'entrada