Avui de mi ha sortit això. Conscient del privilegi de fer el que desitjo, avui estic content:
Entregarse a l'ara és viure intensament,
a cada moment com si fos l'últim,
a cada persona com si fos l´últim dia,
a cada mirada amb sinceritat, honesta sinceritat,
a cada paissatge, cada posta de sol, com un regal de la natura,
i al demà, el demà com a quelcom abstracte, desconegut.
L'ahir com un pont que ja has atravessat,
i cada obstacle com un nou objectiu,
Cada por com una muntanya a escalar,
i l'amor... l'amor quan toca.... l'amor és atemporal.
Amor per llocs, circumstancies i persones. Arrels, escoles ambulant.
Quan es viu plenament l'ara és també atemporal.
És llavors quan els ocells, conscients que poden volar, no volen gàbies. Les flors del camp, que ja se saben lliures, no volen torretes.
Avui tot em sembla més clar, amb la cara al vent de la llibertat.
Apunta't a realitzar els teus somnis, a ser fidel a tu mateix, i no et decepcionàs.
Potser demà tornarà la boira, però avui tot sembla més clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada