fortaleza
Va venir cap a mi, jo estava amb una càmera antiga. Sense dir res es va parar davant meu i em va regalar aquest somriure, agrait somriure, sincer somriure. Tal com va arribar, sense dir res, va marxar. Als carrers de fortaleza, sota una cuirassa de duresa hi ha un mar de humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada