Si, és cert, tot va molt, molt bé per aqui a Colòmbia. Aqui els dies passen ràpid, i la vida ràpid t'ensenya.
També és cert que si bé la immensa majoria dels moments són molt agradables, també hi ha "altres moments", i en fi, aixo és la vida i el viatge, no?
Viatjar és per mi viure la vida intensament, i recorda a l'infància perque cada dia, lloc i circumstàncies són diferents, noves, desconegudes. Viatjar també ofereix doncs multitud de contradiccions.
Avui al matí ha estat un d'aquests moments on, per un instant, un es bombardeja a preguntes en una jornada d'autocrítica.
Un surt del seu hostal internacional, del seu lloc segur, del seu entorn europeu, cap als carrers de la ciutat per buscar contactes o apropar-se a conèixer les altres realitats que, per ser més habituals, esdevenen més i més verdaderes. Un veu que esta rodejat de falsedat, de bombolles europees a llatinoamèrica, de circumstàncies incoherents, de comoditats que estan de moda. Un dorm prop de les causes de les conseqüències que un vol coneixer, defensar, difondre. Un dorm prop d'anglesos, isrealians, suissos que diuen entendre el món amb la veu de la saviesa dels mitjans de comunicació i els seus judicis, i passa el dia buscant nous camins en la lluita de l'estat natural de les coses (que sovint fan massa olor de plàstic, de cirurgia estètica, o a desinformació i a judicis sense sense fonaments dictats per els veritables enemics del poble, i tots els seus deixebles).
Un pot passejar-se pel centre històric de Bogotà com ho faria pels carrers de Barcelona i no conèixer les circumstàncies actuals colombianes, i no adonar-se que pobles sencers de pagesos desplaçats arriben a la perifèria de la ciutat en un exili interior, fugint dels alts índex de violència, vivint en pèssimes condicions, sense aigua corrent, sense corrent elèctrica, sense el fruit de tota una vida dedicada al treball, sense les seves arrels, sense res a fer, i el que és pitjor, sense esperança, el motiu per continuar. Així, Colòmbia, és el quart país en nombre de desplaçats a nivell global, i un dels principals drames de l'hemisferi nord del planeta. Darrera deixen les seves propietats i la seva memòria, l'únic testimoni capaç de combatre la impunitat eterna dels grups paramilitars d'extrema dreta que mica en mica es fan amb el control geoestratègic del territori colombià. Una vegada més les víctimes, els desplaçats, no arriben prop del centre comercial miamesc de Bogotà.
Així que, sovint, hi ha quelcom dins que em diu que he de continuar coneixent, compartint i hi ha quelcom dins que em diu que la línia entre les dues colòmbies, els dos brasils, les dues manreses, és massa subtil. Massa subtil.
Un veu que no deixa de ser còmode conèixer i explicar històries sobre la pobresa, sense formar-ne part, dormint en un llit calent en la freda Bogotà. Un es pregunta si no és cinisme això que fa, això que sent. Un veu que la línia entre l'egoisme i l'altruisme també és ben fina. Un es pregunta si això ho fa pels demés o per un mateix, i un se sorprèn amb la resposta que no li agrada.
Mentre torna cap a l'hostal un es troba amb la persona que dorm dos llits a la dreta, carregada de les compres del dia ("perque comprar aqui és estalviar", diu), que sumen molt més que els ingressos d'un mes d'un colombià de l'altra Colombia (cosa que desconeix, o més ben dit: IGNORA), i en un perfecte anglès ordenat de Londres a un li pregunten: "I doncs, que has fet avui?" Com explicar-li el que no vol, ni pot, ni sap escoltar?. Com dir-li que el món està del revés, que el llop té cara de xai i el xai té cara de llop amb canes i cara arrugada perquè entre d'altres coses té el cor afligit, el cap ple de preocupacions, el plat buit, l'aixeta seca, el fill malalt, la casa a 500km d'aqui, no té possibilitat d'ingressos i perquè infeliçment no té prou diners per pagar-se un lífting facial.
També és cert que si bé la immensa majoria dels moments són molt agradables, també hi ha "altres moments", i en fi, aixo és la vida i el viatge, no?
Viatjar és per mi viure la vida intensament, i recorda a l'infància perque cada dia, lloc i circumstàncies són diferents, noves, desconegudes. Viatjar també ofereix doncs multitud de contradiccions.
Avui al matí ha estat un d'aquests moments on, per un instant, un es bombardeja a preguntes en una jornada d'autocrítica.
Un surt del seu hostal internacional, del seu lloc segur, del seu entorn europeu, cap als carrers de la ciutat per buscar contactes o apropar-se a conèixer les altres realitats que, per ser més habituals, esdevenen més i més verdaderes. Un veu que esta rodejat de falsedat, de bombolles europees a llatinoamèrica, de circumstàncies incoherents, de comoditats que estan de moda. Un dorm prop de les causes de les conseqüències que un vol coneixer, defensar, difondre. Un dorm prop d'anglesos, isrealians, suissos que diuen entendre el món amb la veu de la saviesa dels mitjans de comunicació i els seus judicis, i passa el dia buscant nous camins en la lluita de l'estat natural de les coses (que sovint fan massa olor de plàstic, de cirurgia estètica, o a desinformació i a judicis sense sense fonaments dictats per els veritables enemics del poble, i tots els seus deixebles).
Un pot passejar-se pel centre històric de Bogotà com ho faria pels carrers de Barcelona i no conèixer les circumstàncies actuals colombianes, i no adonar-se que pobles sencers de pagesos desplaçats arriben a la perifèria de la ciutat en un exili interior, fugint dels alts índex de violència, vivint en pèssimes condicions, sense aigua corrent, sense corrent elèctrica, sense el fruit de tota una vida dedicada al treball, sense les seves arrels, sense res a fer, i el que és pitjor, sense esperança, el motiu per continuar. Així, Colòmbia, és el quart país en nombre de desplaçats a nivell global, i un dels principals drames de l'hemisferi nord del planeta. Darrera deixen les seves propietats i la seva memòria, l'únic testimoni capaç de combatre la impunitat eterna dels grups paramilitars d'extrema dreta que mica en mica es fan amb el control geoestratègic del territori colombià. Una vegada més les víctimes, els desplaçats, no arriben prop del centre comercial miamesc de Bogotà.
Així que, sovint, hi ha quelcom dins que em diu que he de continuar coneixent, compartint i hi ha quelcom dins que em diu que la línia entre les dues colòmbies, els dos brasils, les dues manreses, és massa subtil. Massa subtil.
Un veu que no deixa de ser còmode conèixer i explicar històries sobre la pobresa, sense formar-ne part, dormint en un llit calent en la freda Bogotà. Un es pregunta si no és cinisme això que fa, això que sent. Un veu que la línia entre l'egoisme i l'altruisme també és ben fina. Un es pregunta si això ho fa pels demés o per un mateix, i un se sorprèn amb la resposta que no li agrada.
Mentre torna cap a l'hostal un es troba amb la persona que dorm dos llits a la dreta, carregada de les compres del dia ("perque comprar aqui és estalviar", diu), que sumen molt més que els ingressos d'un mes d'un colombià de l'altra Colombia (cosa que desconeix, o més ben dit: IGNORA), i en un perfecte anglès ordenat de Londres a un li pregunten: "I doncs, que has fet avui?" Com explicar-li el que no vol, ni pot, ni sap escoltar?. Com dir-li que el món està del revés, que el llop té cara de xai i el xai té cara de llop amb canes i cara arrugada perquè entre d'altres coses té el cor afligit, el cap ple de preocupacions, el plat buit, l'aixeta seca, el fill malalt, la casa a 500km d'aqui, no té possibilitat d'ingressos i perquè infeliçment no té prou diners per pagar-se un lífting facial.
Per un moment un se sent lluny de tot, prop de dubtes, contradiccions i preguntes.
PD1: perdoneu per la descarga (2 de 2 en els últims missatges)
PD2: ho sento pels que heu intentat escriure comentaris al blog, hi havia un error en la configuració, espero que ara estigui solucionat.
PD3: una abraçada forta, colombiana.
PD4:adjunto cosa que ha sortit de mi,
LLUVIA
No siguen tus pasos a mis pasos en la lluvia,
Cuando llueven sobre mi dudas, espejos y ventanas.
Tampoco yo sigo mis pasos, otros pasos, los que sé mios
porque en la lluvia no puedo escucharlos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada