... aqui a Colòmbia tot corre en la trascendència...
Ara si, me'n estic adonant, no desconeto... tribunal dels pobles... visita a la regió... xerrada sobre... el teatre sobre... realment tinc poc temps per descansar. Davant tinc dos nous projectes, el primer, pujar a la regió des del dia 30 de novembre fins el 20 o el 22 de desembre, acompanyant un grup de reconeixement a la Serranía de San Lucas, zona minera per excel·lència. Per altra banda, tinc ganes de conèixer de prop Ciudad Bolívar i Altos de Cazucá, zones urbanes que han crescut arran del desplaçament, des dels anys 50, i on es viuen alts índex de pobresa, violència i reclutament paramilitar; i on arriben diàriament unes 40 persones que han de sortir de les seves terres forçosament.
Em sento bé i estic rodejat de gent bona i interessant,
una forta abraçada,
uri
2 comentaris:
Hola...es encantadora tu ventana al mundo.... y si, tienes razon en Colombia la vida pasa un poco mas rápido, debe ser porque siempre hay muchas cosas que hacer y cada una es tan importante...
que bueno que hayas decidido venir y asumir la trascendentalidad de algunas cosas, sin renunciar un segundo a disfrutar y a volar
un abrazo compañero...
Silvia
hola uriolo!
donde andas?
q me envidia q me das!
muxu
eba
Publica un comentari a l'entrada